Sofonisba Anguissola

Una de les artistes més destacades de l’historia de l’art és Sofonisba Anguisola, una pintora renaixentista italiana. Va néixer a Cremona l’any 1532, i provenia d’una família de la baixa noblesa genovesa i influent.

Les seves germanes també van tenir una educació culta, van ser pintores o escriptores, però cap d’elles va poder superar a Sofonisba, encara que una  d’elles era la que tenia més talent en la pintura però va morir molt jove. El seu mestre va ser Bernardino Campi i Bernardino Gatti, amb els quals va aprendre a retratar i va poder accedir a la cort de Felip II on va ser nombrada pintora de la cort espanyola. Va realitzar retrats de la família del monarca, va retratar a Felip II, a la seva germana, a Ana de Àustria, entre altres membres de la família reial i les seves obres van ser obres denominades brillants i plenes de vida.
Sofonisba va tenir una gran oportunitat de poder viatjar a Itàlia. Primerament va anar a Roma i va conèixer a Miquel Angel, un fet que va marcar la seva vida i va sentir un gran honor per que va poder relacionar-se amb un gran mestre, el qual al veure la seva obra i el seu talent, va donar-li consells sobre les seves pintures.
Sofonisba es va casar dos cops, primer amb un noble sicilià gracies a Felip II, que li va buscar un marit per l’estimació que li tenia a la pintora, però aquest matrimoni va durar cinc anys i més tard es va casar amb Orazio Lomellini, un home que no va agradar a l’entorn familiar de Sofonisba per la seva diferent classe social més baixa.
Malgrat això, el matrimoni va anar a viure a Gènova, on va continuar amb el seu treball de pintar retrats i quadres religiosos dintre de espiritualisme de la Contrareforma. Finalment l’artista va anar-se’n a Sicilia, on va rebre la visita de Van Dick, l’alumne de Peter Paul Rubens, i li va fer dos retrats, i va seguir amb la seva feina de pintar obres d’art,però l’any 1625 va morir en Palermo.

Judith Leyster

Judith Leyster és una pintora holandesa que va néixer l’any 1609 a Haarlem. És una de les pintores de la que s’ha trobat menys informació, i mai s’ha sabut gaire bé quina va ser la seva formació acadèmica. El seu pare era santre i cerveser, però va arribar un moment en que el seu treball va caure en la misèria i ella amb quinze anys va tenir que dedicar-se a la pintura com ofici, i als divuit anys ja va ser coneguda com a pintora. Va seguir la influencia de Frans Hals y del seu germà Dirck, la semblança de les seves obres amb les de Frans es evident.

Judith retratava personatges, bodegons i escenes de la vida quotidiana com famílies, festes, tabernes, etc. La seva família es va mudar a Vreeland i va ser una bona ocasió per que introduís l’art de Caravaggio ja que va agafar influencia dels caravaggistas i ho va introduir a Haarlem, apart d’utilitzar noves tècniques de pintura com el clarobscur.

L’artista tenia el seu propi taller on donava classes a homes, però quan es va casar amb un pintor, es van mudar a Amsterdam i la seva professió com artista va deixar de tenir tanta importància a la seva vida arrel de tenir que cuidar als seus cinc fills i del manteniment que hauria de tenir amb els seus dos habitatges a Amsterdam i a Haarlem, encara que es diu que va ajudar al seu marit amb les seves obres.

L’any 1660 va tornar a Haarlem on va morir el mateix any. Posteriorment, va ser oblidada i es va rescatar d’aquest oblit al segle XX com moltes altres pintores de l’edat moderna.

Artemisia Gentilleschi

Artemísia Gentileschi és una pintora que va néixer l’any  1593 a Roma, i va morir a Nàpols el 1652. Pertany a l’època renacentista Italiana, concretament a la primera meitat del segle XVII.

Artemísia era filla del pintor Orazio Gentileschi, aquest motiu li permet accedir al món artístic. La seva tècnica amb el dibuix va ser brillant com la del seu pare, que era un dels grans representants de la escola romana de Caravaggio, que va influir molt a les obres de Artemísia. Va començar a crear obres als disset anys, però com les escoles de Belles Arts eren exclusives pels homes, el seu pare va buscar-li un professor privat, Agostino Tassi.

L’any 1612, Agostino va violar-la i abusar d’ ella i Orazio el va acusar. Es va fer un judici per la violació, on va ser torturada i Tassi va ser absolt de tots els càrrecs. Aquest fet no va impedir que la seva carrera com artista continués, i des d’aquest moment en la seva obra va marca una nova etapa on predomina el feminisme i la dona forta, com l’obra de Judith i Holofernes, un dels seus passatges mitològics preferits.

Artemísia, un cop casada, es va mudar amb el seu marit a Florència, on va tenir la oportunitat d’entrar a l’Accademia de disegno i va ser la primera dona que va accedir-hi. Va viatjar a Roma, Venècia, Londres i finalment a Nàpols, on va aconseguir molts èxits. L’any 1952 va morir a Nàpols.

Clara Peeters

Clara Peeters, una de les altres artistes que podem destacar en l’art històric, va ser pintora flamenca de la qual no es conserven ni s’ha trobat gaire informació sobre ella.

La seva especialitat va ser el gènere dels bodegons, tractant especialment escenes d’esmorzars, alimentacions i flors, amb objectes de ceràmica o metall. Amb tan sols dotze anys ja va començar a pintar, però cal destacar que no s’ha trobat gaires obres d’ella, ja que a les investigacions sobre la pintora no es van trobar la Clara Peeters que buscaven, per que trobaven arxius d’altres dones amb aquest nom, i una d’elles era dona d’acompanyament, ni investigant per els gremis de pintors de Flandes i Holanda s’han trobat registres d’ella.

La seva breu biografia ha tingut que realitzar-se arrel d’estudis i deduccions dels historiadors, ja que es evident que la pintora va existir per la firma de les seves obres. Les seves pintures demostren que va ser alumna d’algun pintor, per la seva excel·lència dels bodegons, amb la seva textura, el domini de les formes, els espais del quadre i la il·luminació que transmet.

Lavinia Fontana

Lavinia Fontana és una pintora de la època renaixentista que va néixer a Bolonya l’any 1552, filla del pintor Prospero Fontana que va qui li va ensenyar les tècniques de pintor, i en les seves primeres obres que va crear es reflecteixen la influència del seu pare, però més tard també va adaptar l’estil de tres pintors, Ludovico Carracci, Antonio Allegri i Scipione Pulzone.

Cal destacar que Lavinia sempre va viure en una classe alta en la societat, es va casar amb un noble que va conèixer en l’estudi del seu pare, un pintor que va abandonar el seu ofici per cuidar del seu habitatge i dels onze fills que va tenir el matrimoni, i ella va seguir pintant. L’any 1603 es va mudar a Roma amb la seva família on va tenir l’oportunitat de ser pintora en la cort del Papa Clement VIII, obtenir el mecenatge dels Buoncompagni i distingida com membre de la Acadèmia Romana. Com veiem, va ser una pintora molt privilegiada i l’any 1624 va morir a Roma.

Lavinia pintava retrats a les classes altes de la seva ciutat i una de les coses que més va cridar la atenció de les seves obres va ser la seva perfecció de les joies i de la vestimenta dels seus retratats. També va començar a pintar nuus femenins i masculins en pintures religioses i mitològiques.

Luisa Roldan

Luisa Ignacia Roldán de Mena, va néixer a Sevilla l’any 1652, formava part de la època barroca espanyola. Aquesta escultora també coneguda com la Roldana, va començar els seus inicis artístics al taller del seu pare on va aprendre a tallar en la pedra, la fusta i a modelar amb fang.

Va mostrar ser una dona forta i sense escrúpols, ja que va desafiar al seu pare casant-se amb l’alumne d’aquest sense demanar-li permís, i aquest fet va fer que el seu pare la portes als tribunals. Un cop ja casada, va obrir el seu propi taller on treballarà amb el seu marit, Antonio de los Arcos.

Va treballar a Càdiz, creant obres per a convents, i més tard es traslladà a Madrid on la reialesa li encarrega una obra que va fer que fos nombrada per Carles II escultora de càmera per el seu gran talent que demostrà, però malgrat les condicions que es vivien en l’època a causa d’una crisi en el país, els diners que li havien de pagar els monarques no li podien donar i va crear que la seva vida econòmica baixes, i encara que la reina li va efectuar una part dels diners i que va continuar tres la mort de Carles I, la seva fama con escultora sempre va estar present. La seva mort la situen al any 1704 ja que no s’ha trobat més informacions de Luisa Roldan.

La escultora va realitzar figures per als belens, escultures religioses per als convents, un d’ells el convent dels carmelites de Càdiz i també  per al rei, un dels encàrrecs del qual era per un regal al Papa Inocencio IX.  Algunes de les seves obres que no van ser firmades per ella, però van ser identificades pel seu estil dramàtic i característiques bàsiques que plasmava a quasi totes les seves obres, com el sofriment de les verges o de Jesús, les llàgrimes de cristall, i les mirades baixes.