Lavinia Fontana

Lavinia Fontana és una pintora de la època renaixentista que va néixer a Bolonya l’any 1552, filla del pintor Prospero Fontana que va qui li va ensenyar les tècniques de pintor, i en les seves primeres obres que va crear es reflecteixen la influència del seu pare, però més tard també va adaptar l’estil de tres pintors, Ludovico Carracci, Antonio Allegri i Scipione Pulzone.

Cal destacar que Lavinia sempre va viure en una classe alta en la societat, es va casar amb un noble que va conèixer en l’estudi del seu pare, un pintor que va abandonar el seu ofici per cuidar del seu habitatge i dels onze fills que va tenir el matrimoni, i ella va seguir pintant. L’any 1603 es va mudar a Roma amb la seva família on va tenir l’oportunitat de ser pintora en la cort del Papa Clement VIII, obtenir el mecenatge dels Buoncompagni i distingida com membre de la Acadèmia Romana. Com veiem, va ser una pintora molt privilegiada i l’any 1624 va morir a Roma.

Lavinia pintava retrats a les classes altes de la seva ciutat i una de les coses que més va cridar la atenció de les seves obres va ser la seva perfecció de les joies i de la vestimenta dels seus retratats. També va començar a pintar nuus femenins i masculins en pintures religioses i mitològiques.

Luisa Roldan

Luisa Ignacia Roldán de Mena, va néixer a Sevilla l’any 1652, formava part de la època barroca espanyola. Aquesta escultora també coneguda com la Roldana, va començar els seus inicis artístics al taller del seu pare on va aprendre a tallar en la pedra, la fusta i a modelar amb fang.

Va mostrar ser una dona forta i sense escrúpols, ja que va desafiar al seu pare casant-se amb l’alumne d’aquest sense demanar-li permís, i aquest fet va fer que el seu pare la portes als tribunals. Un cop ja casada, va obrir el seu propi taller on treballarà amb el seu marit, Antonio de los Arcos.

Va treballar a Càdiz, creant obres per a convents, i més tard es traslladà a Madrid on la reialesa li encarrega una obra que va fer que fos nombrada per Carles II escultora de càmera per el seu gran talent que demostrà, però malgrat les condicions que es vivien en l’època a causa d’una crisi en el país, els diners que li havien de pagar els monarques no li podien donar i va crear que la seva vida econòmica baixes, i encara que la reina li va efectuar una part dels diners i que va continuar tres la mort de Carles I, la seva fama con escultora sempre va estar present. La seva mort la situen al any 1704 ja que no s’ha trobat més informacions de Luisa Roldan.

La escultora va realitzar figures per als belens, escultures religioses per als convents, un d’ells el convent dels carmelites de Càdiz i també  per al rei, un dels encàrrecs del qual era per un regal al Papa Inocencio IX.  Algunes de les seves obres que no van ser firmades per ella, però van ser identificades pel seu estil dramàtic i característiques bàsiques que plasmava a quasi totes les seves obres, com el sofriment de les verges o de Jesús, les llàgrimes de cristall, i les mirades baixes.